A PARTIR DE 2015 TOTES LES ASSOCIACIONS HAURAN DE PRESENTAR L’IMPOST SOBRE SOCIETATS!

Us fem un breu resum de què significa!!!

Explicacions d’un voluntari a la Fundació i totes les associacions que ho vulguin llegir

El passat 27 de novembre, dins del que el govern espanyol qualifica de Reforma Fiscal, es va aprovar la nova llei 27/2014 de l’Impost Sobre Societats, a partir d’ara IS, que substitueix en la seva totalitat la llei anterior. En el seu redactat ha desaparegut la no obligatorietat  de presentar la declaració a les entitats sense ànim de lucre amb ingressos iguals o inferiors a 100.000 euros i sense rendes obligades a tributar, normalment associades a activitats econòmiques, exemptes de retenció fiscal, per import superior a 2.000 euros. Per tant, al no haver-hi aquesta excepció: TOTES LES ASSOCIACIONS HAURAN DE PRESENTAR LA DECLARACIÓ PER AQUEST IMPOST.

Per la llei de l’IS, les associacions estan dins d’una categoria que s’anomena: entitats parcialment exemptes. Es diuen així perquè només tributen pels ingressos fruit de les activitats econòmiques que fan. Dins del total d’aquestes entitats no lucratives hi trobem dos grans grups: les acollides a la llei 49/2002 del mecenatge, que bàsicament són les fundacions i associacions d’utilitat pública, i la resta. Ambdós grups tenen peculiaritats pròpies amb més avantatges per les primeres però no és motiu d’aquest escrit analitzar-les.

Per qui està més acostumat a dedicar-se a tasques associatives que no fiscals o tributàries, potser se l’hi hagi passat per alt la importància del comentari que he fet en el paràgraf anterior sobre la obligació de tributar per les activitats econòmiques i per això hi vull fer més esment. Moltes de les associacions, per recaptar fons per fer la seva activitat no lucrativa, sense pensar-ho, estan fent operacions econòmiques, i per tant,  estaven ja obligades a presentar la declaració amb la llei anterior, i aquest fet planteja el primer problema seriós que pot sortir, aflorar per part de l’Administració Tributària, a partir d’ara AEAT, situacions anteriors encara no prescrites.

Malgrat la variada casuística que hi ha puc dir, de forma senzilla, que els ingressos més comuns que no han de tributar són els donatius, les subvencions, i les quotes de socis sempre que no donin dret a rebre un servei associat a una activitat econòmica. Però sí que tributen activitats que han anat substituint les antigues tómboles parroquials com ara: el sobrecost al vendre loteria, quines, editar i vendre una revista, vendre roses, serveis de bar a festes majors, organitzar jornades formatives i cobrar-les,  etc. Totes  pensades per autofinançar-se però que entren dins de la definició que hi ha a l’IS d’activitat econòmica. Aquest no és ni serà mai un tema tributari pacífic, ja que l’AEAT veurà quasi sempre operacions econòmiques on l’associat hi veurà activitat associativa sense cap ànim de lucre.

Què comporta haver de presentar la declaració?

En primer lloc que cada any durant el mes de juliol s’haurà de presentar materialment la declaració d’acord amb els comptes de l’any anterior. Aquesta obligació, que de fet ho desencadena tot, al final crec que serà el menor dels problemes. I la pregunta és: què desencadena aquesta obligació?. Entre altres coses, i sense haver tingut molt de temps per pensar-hi, puc enumerar:

  • Les associacions ja no podran al·legar que, com que no fan activitats econòmiques, no han de presentar els impresos doncs l’AEAT, que té la relació de totes les associacions que tenen NIF, començarà a enviar requeriments i sancions.
  • Cal portar comptabilitat financera o de partida doble. Pel que no té ni idea del que és això, puc explicar que no n’hi ha prou amb un llibre d’ingressos i despeses ja que cal saber també informació dels moviments de tresoreria, les inversions, els deutes i crèdits, les subvencions pendents, etc. Per tant, en general, el que sovint se’n diu la “paperassa”, augmenta considerablement. Caldrà tenir segur un assessor i el cost que això pot representar.
  • S’haurà d’afinar i tenir tota la documentació jurídica que dóna suport a les anotacions comptables, no sempre valdran paperets, segons quins tiquets, etc.
  • Caldrà justificar bé la despesa, per exemple, si es paguen dietes per desplaçament s’haurà de demostrar la necessitat, que la persona forma part de l’associació, i que ho fa per la tasca no lucrativa.
  • Poden aflorar moltes activitats econòmiques que la majoria de juntes de les associacions ni pensen que fan i, alerta!, si l’AEAT ho descobreix d’anys anteriors, el període de prescripció és de quatre anys i, per tant, pot demanar-ne la tributació amb les corresponents multes i sancions.
  • Les entitats que tinguin operacions econòmiques hauran de distingir entre els ingressos i despeses d’aquesta activitat de les de sense ànim de lucre. Les despeses que pertanyen a ambdós tipus d’activitat s’han de prorratejar. El lector pot entendre fàcilment que això vol dir que, per poder tenir aquesta informació, cal fer una comptabilització de certa complexitat, probablement més que la que han de fer actualment moltes empreses.
  • Si apareixen activitats econòmiques és molt probable que estiguin subjectes a l’IVA, per tant, poden aflorar quantitats d’anys anteriors a pagar per aquest tribut, amb possibles sancions.
  • Fa poc temps hi ha hagut una certa intervenció de l’Administració relacionada amb les quotes a la Seguretat Social que cal pagar per activitats que es poden anomenar semi voluntàries. Amb refereixo a entrenadors, monitors, músics, actors, etc., que cobren unes quantitats no molt elevades per fer una feina què de fet és una afició, però que segons el Règim General de la Seguretat Social, és una remuneració a un treballador per compte aliena i com a tal ha de cotitzar. Moltes associacions ja saben ara que això te un cost elevat, no solament econòmic sinó també d’obligacions formals. Sembla que aquesta intervenció es va mig aturar però el problema és latent. Si ara cal presentar tots els comptes es poden descobrir anteriors pràctiques no del tot correctes.
  • Caldrà estar a l’aguait de què passa amb els voluntaris que fan tasques que bé podríem considerar com a susceptibles de ser remunerades, sobre tot si són de cara al públic. Que jo sàpiga no hi ha una acreditació oficial que demostri molt bé la tasca voluntària, ni tant sols sé si hi ha una llei que empari eficaçment a l’entitat en cas que la inspecció de Seguretat Social pensi que s’ha d’assegurar.

No vull crear una depressió generalitzada en el món associatiu que és el meu, i per tant crec que ja no cal aprofundir més per tenir una idea de la importància que suposa aquest  recent canvi legislatiu.

I ara què, presidents/es i tresorer/es?
  1. Una vegada llegit aquest informe que ha estat concebut com a primera informació, si heu despertat de la perplexitat, és important que us assabenteu amb més profunditat del tema, segur que es faran conferències, xerrades, col·loquis, tertúlies, etc. Podeu anar a un assessor fiscal, si és amic i altruista millor, procurant que estigui col·legiat com a professional. Pensa però que  no hi ha molts experts en fiscalitat i associacionisme doncs fins ara no ha representat un gran volum de negoci. No és un tema fàcil, defuig de qui t’expliqui que això amb un parell de llibres comptables es soluciona i sobre tot del “todo a cien”. Pots anar a l’AEAT a que t’informin, de fet estaria bé que totes les associacions hi  anessin per demostrar la magnitud de la mesura.
  2. Un cop estiguis millor informat analitza què comporta el canvi per a l’associació. No és el mateix una associació molt petita que té quatre donatius i deu quotes que una altra amb més moviment. Veure si amb persones de la pròpia associació, amb l’ajut puntual d’un professional, es pot complir la normativa.
  3. Fer un estudi del cost que representa la nova situació i si l’entitat pot fer-hi front. Potser caldrà demanar subvencions per aquest nou cost.
  4. Analitzar si per les característiques de l’associació és millor fer una fundació doncs té avantatges fiscals.
  5. Pensar que per les respostes que han donat a les consultes que històricament se’ls hi ha plantejat, l’AEAT o els Tribunals Econòmics Administratius, no entenen massa que pugui haver-hi un grup de persones que el que únicament fan és repartir-se el cost per fer una cosa comuna, sempre intenten considerar-ho activitat econòmica.
  6. Animar-vos a seguir!, penseu que la majoria d’associacions tenen el mateix problema. No hi ha tasca més important pel teixit social que l’associacionisme. I si cal, protesta!
  7. Com a final, potser informar, a qui correspongui, del perill que pot suposar per mils d’associacions legislacions que, si més no, es podrien haver fet d’una altra manera, com per exemple creant un Règim Especial més senzill que és el que ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Com a punt i final dir que crec que no es pot discutir massa que les associacions no poden escapar de l’àmbit tributari, ara bé,  el que si es pot posar  en dubte és la manera de fer les coses, la manca d’informació, tenir obligacions superiors a les que tenen moltes empreses amb beneficis importants. En fi, tu mateix, utilitza els adjectius que més el plagui.

Aquest és un escrit  elaborat a petició de la Fundació Sant Jordi, de voluntari a associacionisme, per tant el pot llegir tothom de forma gratuïta. No és una activitat econòmica